Pujar preus al restaurant sense semblar car
(Pista: el tiquet mitjà no menteix)
Pujar preus al restaurant no és qüestió de tarifes, sinó de percepció. Una clienta en pagar et va somriure i et va dir: “Tot estava boníssim… i tan bé de preu! … sembla increïble”
I aquí és quan se t’enfonsa una mica el cor per dins. Perquè no volies ser “el barat”. Volies ser “el bo”.
Però havies construït una carta que semblava una promoció contínua, no una experiència gastronòmica. I aquí ve el gir important: el problema no és el que cobres, sinó el que transmets.
Estem entre camarades, per això et pregunto sense embuts i sense judicis:
- El teu local sembla econòmic, o sembla una experiència que val la pena pagar?
- Els teus plats criden valor, o xiuxiuegen descompte?
- La teva carta convida a gaudir… o a comparar preus?
- El teu menú deixa empremta… o passa desapercebut?
- El client parla del que ha menjat… o del que ha pagat?
Et deixo el segon post d’aquesta sèrie per pujar preus amb criteri i mantenir la rendibilitat.
Puc pujar preus al restaurant ara… o abans he de revisar com em perceben?
Perquè si sembles car, encara que no ho siguis, el compte sempre semblarà exagerat. I si ets car, però ho justifiques en valor, et diran “val cada euro”.
Així que si et preocupa el tema dels costos, els calés i la rendibilitat real del teu restaurant…
Ara és el moment de seguir-me.
A no ser que vulguis continuar llençant calés a la brossa cada dia que passa sense revisar el teu tiquet mitjà.
EL TIQUET MIG
💶 El tiquet mitjà no és només una mitjana. És una lupa sobre com perceben el teu negoci.
Què compren de veritat?
On gasten més… i quins plats ni miren?
Això ja et parla de valor percebut.
EINA CLAU: PMO I PMD
📊 Divideix la teva carta per famílies (entrants, carns, postres…).
PMO = Preu Mitjà de l’Oferta
(promig dels preus a la carta)
PMD = Preu Mitjà de la Demanda
(promig del que realment es ven)
Aquí és on comença el desajust entre valor ofert i valor percebut.
QUÈ ET DIU LA FÓRMULA?
Analitza la relació entre PMO i PMD per entendre el comportament real del client:
➡ PMO > PMD → La teva carta espanta pel preu. El client va al més barat.
➡ PMO < PMD → Hi ha confiança i marge per pujar preus.
➡ PMO ≈ PMD → Carta equilibrada, però… estàs comunicant valor?
La fórmula no menteix. Només et mostra el que el client ja ha decidit sense dir-ho.
CAS REAL SIMPLIFICAT
🍝 Família de pastes:
– 10 plats entre 10 € i 16 €
– PMO = 13,20 €
– PMD = 11,00 €
👉 El client esquiva els més cars.
No és pel preu.
És per com els estàs venent.
SOLUCIÓ PRÀCTICA
✅ Revisa la teva carta com si fossis client:
– Quins plats criden l’atenció i per què?
– Els teus plats estrella ho són… o només ho semblen per a tu?
– Tens preus alts sense justificació visual ni narrativa?
💡 El valor es comunica.
El preu només s’etiqueta.
ABANS DE PUJAR PREUS…
🎯 Si el teu tiquet mitjà i PMD diuen que la gent compra per sota del valor… encara no estàs preparat per pujar preus.
Primer, has de millorar com perceben allò que vens.
👉 Al proper article t’ensenyaré a classificar els teus plats per saber:
– quins pots apujar,
– quins no,
– i quins hauries de treure ja.
Bru, el del coaching para hostelería, y para mucho más
📞 Teléfono: 633 209 008
📧 Email: hola@sistemics2.com
🌐 Web: sistemics2.com
