Un sopar, dos restaurants: el poder del neuromàrqueting

El cervell compra abans que el client ho sàpiga

El neuromàrqueting no és manipular, és entendre com funciona la percepció, la memòria i la decisió.
Si vols que els teus clients tornin, no n’hi ha prou amb un bon plat: tot ha de parlar el mateix llenguatge emocional.

🔴 Restaurant sense neuromàrqueting

Entres i una olor de fregits et dona un cop directe al nas. T’asseus en una taula una mica enganxosa que balla, sense res a sobre més que una carta estil Word 97, fotocopiada, arrugada i amb fotos borroses ja en to sèpia.
La llum blanca et confon; no saps si ets en un quiròfan o en un interrogatori. De fons, la tele amb el reality show a tot volum, competint amb la màquina escurabutxaques.

Arriba el cambrer vestit de carrer i amb olor de tabac. Amb un to monòton, mentre et posa un estovalles de paper i els coberts, et diu: “Què voldran menjar?”.
Els plats arriben. Són correctes, però no destaquen. Acabes, pagues, surts… i l’endemà no recordes què vas menjar, ni on era, ni com es deia.
No hi va haver emoció, ni record. No hi ha res que et faci tornar.

🟢 Restaurant amb neuromàrqueting

Obres la porta i una llum càlida i acollidora t’absorbeix cap a dins. Hi ha màgia, sembla un santuari.
Sona una música suau, sense imposar-se. L’entrada fa olor de flors i de fusta, i a mesura que avances s’hi barregen els aromes dels plats que hi ha a cada taula: carn rostida, marisc, formatge gratinat…

La teva taula sembla un altar. T’asseus i la cadira t’envolta. Respires, et relaxes.
El cambrer arriba i et somriu, et diu pel teu nom (perquè algú ho va anotar a la reserva). Et proposa un aperitiu mentre t’ubiques i esculls. T’ofereix una carta orgànica, amb plats suggerents, ben descrits, ordenats, i et recomana un vi que encaixa amb el que has demanat.

Els plats arriben. Són correctes, però tenen alguna cosa: hi ha cura, hi ha ànima.
I no només ho gaudeixes: ho recordes. Et deixa una imatge mental, un “vull tornar”.

Ofereix coherència emocional

• Dissenya el teu local com un recorregut sensorial: vista, oïda, olfacte, tacte i gust.
• Revisa la carta: ha de transmetre el mateix estil que els plats i l’ambientació.
• Evita dissonàncies: una decoració molt elegant i un tracte massa informal poden confondre.
• Fes servir decoració i llenguatge que estimulin emocions positives i memorables.
• Fes que cada detall del local parli el mateix idioma emocional.

BruTips Sistemics²

• El cervell recorda allò que l’emociona, no allò que li expliquen.
• L’experiència sensorial ben dissenyada genera fidelitat sense descomptes.
• Una olor, una textura o una melodia poden vendre més que qualsevol cartell.
• El neuromàrqueting no és psicologia barata: és estratègia emocional.

Un sopar pot semblar el mateix, però la diferència entre servir i emocionar està en els sentits que despertes.
La pròxima vegada que obris el teu restaurant, pensa: què està sentint el teu client abans fins i tot de tastar el primer mos?

Sistemics² — claredat, gestió i llibertat per a restauradors que volen viure del seu restaurant, no dins d’ell.